dilluns, de gener 16, 2006

Consell de Savis: mar�2005

Esto huele a muerto, y yo no he sido!

dijous, de juny 16, 2005

Temor pur

Consell de Savis
Savis del regne!!, o de la REPÚBLICA!! Tinc un temor, un temor profund que cuasi no em deixa fer res! No em deixa ni jugar a la Play!!

Bé passo a relatar-vos els síntomes:

- Em desperto al mitg de la nit tot suat per culpa d'un malson, somio que passeijo pels carrers del poble i que tothom em mira el front i riu, jo vaig vestit de folcròrica amb un parell de mamelles de plàstic al cap, al front hi duc escrit quelcom que no puc llegir però que representa que fa molta gràcia.

- Sospito tendenciosament de tots els meus amics, penso en que estan pensant, que faria jo si fos ells, i em preocupo perque Jo tinc moltes males idees!! i s'em ocurreixen moltes males passades!!

- La meva parella m'amaga informació, i, al contrari del que normalment passa no hi ha manera de que ho xerri, ni en aquells moments íntims en que les dones ho xerren tot per avorriment, i per que callis.

No se si serà perquè jo la liaria encara més que ells, o per tot el contrari, però del que n'estic segurissim és que m'ho passarè d'allò més bé, el que no treu de que estigui a prop d'un atac de nervis!!!

AU!
Un que es casa en quatre setmanes.



Els Savis:
Benvolgut futur “Burro Espatllat”,

Abans de res, et voldríem informar de que no són les dones les que ho xerren tot en els moments d’intimitat, si no els homes...

Aclarit aquest punt, podem entendre, per les teves paraules, que aviat els teus amics et faran una “despedida de solter”; doncs en aquest cas, l’únic consell que et podem donar és resignació, ja sabem que no és gens agradable que et disfressin de qualsevol xorrada i et passegin pel teu poble per a que els veïns s’esplaïn, rient-se de tu i la teva desgràcia. I de ben segur, desprès de l’escarni al que seràs sotmès pels carrers del teu poble, en el millor dels casos et plantaran devent d’una noia (o més), altrament dita “striper”, que et farà sortir tots els colors que mai havies imaginat que podrien sortir de la teva cara. Els teus amics es pensen que això et posarà catxondo, però l’efecte és tot el contrari, si et baixessin els calçotets no hi trobarien res... En altres casos et portaran a un “puticlub”, lloc on les dones són degradades i vexades contínuament, i et faran partícip de tota aquesta pantomima. De fet, si et negues ja has begut oli... ja que el dia de la teva boda tos els convidats ho sabran, fins i tot la teva dona s’enfotrà de tu!

Nosaltres et recomanem un pla de xoc: quan et vinguin a buscar, has de tenir preparat un bon munt de cerveses i qubates pels teus amics. De tal manera que quan s’adonin de tot ja haurà passat el fatídic dia, degut a la “merda” que hauran agafat. Però per a que no es vengin ni facin res algun altre dia, sense avisar-te, has de baixar-los els pantalons, un a un, i col·locar-los un consolador mida XXL al cul de cada un (sobretot fixat que estiguin dormin la mona), i deixa’ls així fins que es despertin. Veuràs que amb aquest mètode els teus amics explicaran que va ser una “despe” collonuda, la millor de totes, i seràs tu el que guardi un bon secret que podràs usar sempre que algú d’ells et vulgui tocar els collons...

Els Savis.

dilluns, de juny 06, 2005

Hostia amb la penya

Consell de Savis
Que ens està passant?
Com és que la nostra vida s'ha de veure centrada per un grup de tios que corren amb pantalons curts darrera una pilota? i perquè si no t'agrada aquest esport (on només hi surten paios tocant-se i rebregant-se entre ells molls de suor per la gespa) et tracten d'afeminat?
És normal que la gent esperi el cap de setmana per amuntegar-se com a borregos a les carreteres, als restaurants, a les platges, a les pistes d'esquí, a les discoteques...?
Perquè la gent gasta més del que cobra amb la total tranquilitat de que algun dia ja ho pagaran i que si no ho paguen ells ja ho pagarà un o altre despistat?
Com és que cada dia perdem més el temps en fixar-nos en coses absurdes i banals i no els preocupem pels que pateixen aquí i a l'estranger?
No entenc aquest vandalisme de la joventut que es dedica a xafar-ho tot i a alabar els més rucs com a ídols idiotes i a enmirallar-se amb al que no treballa i fa el vago.

Jo dic que l'única solució és cremar el puto poble fins a els fonaments, tenim l'antorxa ben encesa, doncs perquè no ho fem?, una bona ruixada de gasolina i FOC!!, tenim el foc per cremar el collons de poble doncs FEM-HO!!!

Només em cal una instrucció de les vostres savies ments per engegar-ho tot a rodar, anims! i penseu que l'emperador romà Nerò s'ho passava d'allò més bé mirant com Roma es cremava!! (bé també es follava a una cabra però és una dada secundària sense cap importància).

l'Home IRRITAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! (àlies l'assetjador de cabres).


Els Savis:
Querido hombre irritado:

Desde el consejo de sabios nos alegramos que nuestro amigos consultantes sean personas tan avispadas y con un sentido crítico tan desarrollado como el tuyo. Es nuestro deber informarte, como sabios que somos, que en estos momentos estas pasando por la primera fase de lo que nosotros llamamos el Síndrome del Preaburguesamiento Adquirido (S.P.A). En esta primera fase, y después de que de una amplia observación de los comportamientos sociales que nos describes, es muy normal que todo individuo sufra unas ganas irrefrenables de romper con todo lo establecido: bien sea vía fuego (como la que tu propones), vía violencia, vía afiliación a partidos políticos supuestamente revolucionarios, etc... La segunda fase se caracteriza porque una vez que empiezas a tomar dichas acciones vuelves a observar que sigues siendo un pringado y que ninguna de las cosas que tanto asco te dan cambian. La tercera y última fase es intentar cambiar el sistema desde dentro como hacen la mayoría de vividores y trepas y acabar colaborando con algún partido conservador (llámale PP, CIU, PSOE...).
Desde el consejo de sabios te invitamos a que abandones este círculo vicioso y utilices el concurrido truco de matar al mensajero: quema todos aquellos elementos que te proporcionan la información que tanto te molesta (TV, canal satélite, ordenador, periódicos, etc...). Verás como automáticamente te empezarán a preocupar sólo cosas más primarias (comer, follar, dormir, cagar, etc...). Como medida preventiva, y si los síntomas no evolucionan favorablemente, la idea de empezar a pegar fuego al alcalde de tu pueblo nos parece un buen comienzo.

divendres, de maig 20, 2005

Consell de Savis

Vols respostes als teus duptes, pregunta sense por, te'ls respondrem!!
Pots fer-ho directament seguint els segëents passos: clicant a la part superior esquerra on posa BlogThis! entrar amb l'ususari:preguntess (porta dues ss) i password: preguntes , desprès escrius la questió, i ben aviat la tindras resposta.
El Consell de Savis és aquí!!

A més, si vols, amb aquesta contrasenya i el nom d'usuari, podras comentar les diferents respostes que donarem a les preguntes i qüestions plantejades.

divendres, de maig 13, 2005

PERQUÈ?

PORQUE TIRAN MÁS DOS TETAS QUE DOS CARRETAS?????
PERQUE ALS HOMES ELS AGRADA TANT PARLAR DE SEXE?
PERQUÈ ELS HI CAU LA BABA QUAN PASSA UNA ROSSA PEL CARRER?
PERQUÈ ELS HOMES S'EXALTEN TANT QUAN VEUEN UNA TIRA DE TELA QUE SOBRESURT DELS PANTALONS (TANGA), UN ESCOT PRONUNCIAT O A LA NOIA DEL WONDER BRA???? PERQUÈ AIXÒ I MÉS ÉS NORMAL A LAPLATJA I NO PASSA RES?
PERQUÈ ES CONSIDERA COM EL MÉS NORMAL DEL MÓN QUAN ELS HOMES ES TOQUEN ELS OUS? SE'LS REMENEN, ELS POSEN BÉ, I PARLANT DE CARA A TU I TAN TRANQUILS!!!

ERQUÈ ESTÀ TAN ASSUMIT QUE ELS HOMES SÓN AIXINA? REALMENT NO S'HI POT FER RES?

Estimada Por qué


Por tus dotes de observación deduzco que tienes muy claro que el perfil medio del hombre tiene algún defectillo estructural ante las situaciones que tu planteas. Sin intentar caer en el tópico del provocador/provocado tan concurrido te voy a intentar contestar devolviéndote algunas cuestiones: ¿Por qué una mujer morena se tiñe el pelo de rubio platino?¿Por qué a una mujer le tiene que sobresalir un tira de tela negra de los pantalones (tanga)blancos?¿Para que cojones se ha inventado el wonder bra?
Como remedio te recomendaría que te desinhibieses, te dejaras llevar y no te reprimieras. Habla de sexo todo lo que en realidad te apetece y en el momento que veas a un tío tocándose los huevos imítale. Verás que la sensación puede ser muy gratificante.

Els Savis.

diumenge, d’abril 24, 2005

Consell de Savis

HOLA SAVIS!

A VORE SI VATRES QUE SOU HOMES (EM REFEREIXO AL GENERE MASCULI) EM PODEU AJUDAR.
TINC UNA NOVIA QUE, COM A DONA QUE ÉS (EM REFEREIXO AL GENERE FEMENI), I SUPOSO QUE PER DETERMINACIÓ GENETICA, ÉS LA TIPICA NOA QUE SEGUEIX CREIENT EN EL ROMANTICISME (REUMATICISME, DIRIA JO). LI AGRADARIA QUE ESTESSIM SEMPRE DIENT-NOS T'ESTIMO (PERO SI JA HO SAP, PERQUÈ CAL DIR-HO CONTINUAMENT? JO NO TRAGO A SA MARE I NO LI DIC CADA COP QUE LA VEIG!!!), LI AGRADEN ELS SOPARS ROMANTICS EN REUSTAURANTS BONS (AMB LO BE QUE ES MENJA EN UN FRANKFURT O PIZZERIA), QUE ANESSEM A PASSEJAR, LA ROSA PER SANT JORDI.... UUUFFFF!!!
JO ME L'ESTIMO, I LES COSES SI S'HAN DE FER ES FAN, PERÒ HORTERADES NOOOOOO!
DONÇS ARA TINC UNA CRISI EXISTENCIAL, I ÉS QUE NO SE SI SOPORTARE TOTA LA VIDA HAVER DE FER EL PAPERINA O MILLOR DEIXAR-HO CORRER I FER LA MEVA, PERÒ RECONEC QUE AIXO D'ESTAR SOL ÉS MOLT DUR!
VOSALTRES US HI HEU TROBAT? QUE M'ACONSELLEU?


UN DESESPERAT.

Estimado desesperado:

Tu caso es muy corriente y extendido, siendo éste un defecto genético del género femenino. Ser mujer tiene esas cosas y vienen implícitas en el paquete. La suegra, los viajes a IKEA por muebles estúpidos, los paseo inacabables buscando esos zapatos “que vi un día”, el tener que colgar cuadros que solo le gustan a ella, arreglar enchufes, pintar la habitación de ese tono pastel que vio en la revista de decoración aquella, los discos de Glen Medeiros, los aniversarios (días que nos conocimos, días que llevamos juntos, días que vivimos juntos,....),etc, conforman un conjunto de pequeñas variables que todo hombre tendría que contar antes de decidir que quiere compartir la vida con una mujer y que modifican conductualmente la relación de pareja.
Solo hay dos maneras de sobrevivir ante el infierno al que estás condenado:

Plan A: Muerto el perro se acabó la rabia. Emplea la socorrida fórmula de “espera que bajo a por tabaco” o más actual y mejor considerada “espera que bajo a reciclar estas botellas de plástico”.
Plan B: Lelo olvidadizo y sin embargo gracioso. Activar el extendido y corriente tópico genérico masculino y pasar al papel del que nunca se acuerda de nada y que tiene una consumada atrofia en la motricidad fina. No debes: ni montar muebles de IKEA, ni colgar cuadros, ni arreglar enchufes, ni pintar habitaciones y que, por supuesto, no ser capaz de recordar ni tu propio aniversario...
Si la opción dos es imposible de llevar a cabo porque ya has demostrado sobradamente que eres un manitas y tienes una memoria de elefante, te aconsejamos que no dudes, te armes de valor y te dispongas a consumar el plan A.
Els Savis

dimarts, d’abril 12, 2005

Hete, hete, segur que hete!!!

Estimats savis!!

Moltíssimes gracies pel vostre consell.

Vaig anar a un "local d'ambient" dels que em vareu dir, seguint el vostre sabi consell. Vaig entrar i estava tot fosc. Quan vaig aconseguir adaptar la meva visió a la foscor del local, vaig fixar-me que tot eren tios. N'hi havien d'alts, baixos, gordets, prims, negres, rossos, grocs, verds,... tot eren tios i vaig dir-me:

-"Som-hi!!!", em vaig fotre un parell de "catxarros" (o sigui cubatilles) i un porret de maria, i em vaig posar a ballar al mig de la pista del local... però... no hi va haver manera... molts tios, molts tios, però...m'acostava a ells, intentava posar en practica les meves art del "ligoteo", pero quan intentaven contestar-me agafant-me per la cintura o per les espatlles..., no ho se, em feia com un ... no ho se... un "repelus"...i finalment ho vaig deixar estar.

Però no vaig desistir, el dia seguent vaig pensar: "potser ho hauria de provar amb un equip de futbol, com em van dir els savis!" i ho vaig fer. Diumenge jo, cap al camp de futbol, però... SORPRESA! feien un partit de futbol feminí. I vaig dir-me:"Ja que hi som..." I vaig seguir el consell "a rajatabla" amb una petita diferencia... La portera, les defenses, delanteres, reserves, entrenadora, massatgista, fins i tot la presidenta del club, eren dones... i vaig probar-ho amb totes. I ara estic segur, sóc HETEROSEXUAL.

Moltes gracies pel vostre consell.

L'home de les 11:30