dijous, juny 16, 2005

Temor pur

Consell de Savis
Savis del regne!!, o de la REPÚBLICA!! Tinc un temor, un temor profund que cuasi no em deixa fer res! No em deixa ni jugar a la Play!!

Bé passo a relatar-vos els síntomes:

- Em desperto al mitg de la nit tot suat per culpa d'un malson, somio que passeijo pels carrers del poble i que tothom em mira el front i riu, jo vaig vestit de folcròrica amb un parell de mamelles de plàstic al cap, al front hi duc escrit quelcom que no puc llegir però que representa que fa molta gràcia.

- Sospito tendenciosament de tots els meus amics, penso en que estan pensant, que faria jo si fos ells, i em preocupo perque Jo tinc moltes males idees!! i s'em ocurreixen moltes males passades!!

- La meva parella m'amaga informació, i, al contrari del que normalment passa no hi ha manera de que ho xerri, ni en aquells moments íntims en que les dones ho xerren tot per avorriment, i per que callis.

No se si serà perquè jo la liaria encara més que ells, o per tot el contrari, però del que n'estic segurissim és que m'ho passarè d'allò més bé, el que no treu de que estigui a prop d'un atac de nervis!!!

AU!
Un que es casa en quatre setmanes.



Els Savis:
Benvolgut futur “Burro Espatllat”,

Abans de res, et voldríem informar de que no són les dones les que ho xerren tot en els moments d’intimitat, si no els homes...

Aclarit aquest punt, podem entendre, per les teves paraules, que aviat els teus amics et faran una “despedida de solter”; doncs en aquest cas, l’únic consell que et podem donar és resignació, ja sabem que no és gens agradable que et disfressin de qualsevol xorrada i et passegin pel teu poble per a que els veïns s’esplaïn, rient-se de tu i la teva desgràcia. I de ben segur, desprès de l’escarni al que seràs sotmès pels carrers del teu poble, en el millor dels casos et plantaran devent d’una noia (o més), altrament dita “striper”, que et farà sortir tots els colors que mai havies imaginat que podrien sortir de la teva cara. Els teus amics es pensen que això et posarà catxondo, però l’efecte és tot el contrari, si et baixessin els calçotets no hi trobarien res... En altres casos et portaran a un “puticlub”, lloc on les dones són degradades i vexades contínuament, i et faran partícip de tota aquesta pantomima. De fet, si et negues ja has begut oli... ja que el dia de la teva boda tos els convidats ho sabran, fins i tot la teva dona s’enfotrà de tu!

Nosaltres et recomanem un pla de xoc: quan et vinguin a buscar, has de tenir preparat un bon munt de cerveses i qubates pels teus amics. De tal manera que quan s’adonin de tot ja haurà passat el fatídic dia, degut a la “merda” que hauran agafat. Però per a que no es vengin ni facin res algun altre dia, sense avisar-te, has de baixar-los els pantalons, un a un, i col·locar-los un consolador mida XXL al cul de cada un (sobretot fixat que estiguin dormin la mona), i deixa’ls així fins que es despertin. Veuràs que amb aquest mètode els teus amics explicaran que va ser una “despe” collonuda, la millor de totes, i seràs tu el que guardi un bon secret que podràs usar sempre que algú d’ells et vulgui tocar els collons...

Els Savis.

dilluns, juny 06, 2005

Hostia amb la penya

Consell de Savis
Que ens està passant?
Com és que la nostra vida s'ha de veure centrada per un grup de tios que corren amb pantalons curts darrera una pilota? i perquè si no t'agrada aquest esport (on només hi surten paios tocant-se i rebregant-se entre ells molls de suor per la gespa) et tracten d'afeminat?
És normal que la gent esperi el cap de setmana per amuntegar-se com a borregos a les carreteres, als restaurants, a les platges, a les pistes d'esquí, a les discoteques...?
Perquè la gent gasta més del que cobra amb la total tranquilitat de que algun dia ja ho pagaran i que si no ho paguen ells ja ho pagarà un o altre despistat?
Com és que cada dia perdem més el temps en fixar-nos en coses absurdes i banals i no els preocupem pels que pateixen aquí i a l'estranger?
No entenc aquest vandalisme de la joventut que es dedica a xafar-ho tot i a alabar els més rucs com a ídols idiotes i a enmirallar-se amb al que no treballa i fa el vago.

Jo dic que l'única solució és cremar el puto poble fins a els fonaments, tenim l'antorxa ben encesa, doncs perquè no ho fem?, una bona ruixada de gasolina i FOC!!, tenim el foc per cremar el collons de poble doncs FEM-HO!!!

Només em cal una instrucció de les vostres savies ments per engegar-ho tot a rodar, anims! i penseu que l'emperador romà Nerò s'ho passava d'allò més bé mirant com Roma es cremava!! (bé també es follava a una cabra però és una dada secundària sense cap importància).

l'Home IRRITAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! (àlies l'assetjador de cabres).


Els Savis:
Querido hombre irritado:

Desde el consejo de sabios nos alegramos que nuestro amigos consultantes sean personas tan avispadas y con un sentido crítico tan desarrollado como el tuyo. Es nuestro deber informarte, como sabios que somos, que en estos momentos estas pasando por la primera fase de lo que nosotros llamamos el Síndrome del Preaburguesamiento Adquirido (S.P.A). En esta primera fase, y después de que de una amplia observación de los comportamientos sociales que nos describes, es muy normal que todo individuo sufra unas ganas irrefrenables de romper con todo lo establecido: bien sea vía fuego (como la que tu propones), vía violencia, vía afiliación a partidos políticos supuestamente revolucionarios, etc... La segunda fase se caracteriza porque una vez que empiezas a tomar dichas acciones vuelves a observar que sigues siendo un pringado y que ninguna de las cosas que tanto asco te dan cambian. La tercera y última fase es intentar cambiar el sistema desde dentro como hacen la mayoría de vividores y trepas y acabar colaborando con algún partido conservador (llámale PP, CIU, PSOE...).
Desde el consejo de sabios te invitamos a que abandones este círculo vicioso y utilices el concurrido truco de matar al mensajero: quema todos aquellos elementos que te proporcionan la información que tanto te molesta (TV, canal satélite, ordenador, periódicos, etc...). Verás como automáticamente te empezarán a preocupar sólo cosas más primarias (comer, follar, dormir, cagar, etc...). Como medida preventiva, y si los síntomas no evolucionan favorablemente, la idea de empezar a pegar fuego al alcalde de tu pueblo nos parece un buen comienzo.